Mark Hau. Especialista en nacions sense estat de Dinamarca

‘A Dinamarca els diaris han passat de “Barcelona, Espanya” a “Barcelona, Catalunya”’

L’entrevista

Em dic Mark Hau (Copenhaguen, 1988). Sóc investigador de doctorat d’Estudis Europeus a la Universitat d’Aarhus i estudio nacions sense estats. Treballo sobretot amb l’Scottish National Party (Escòcia) i Esquerra Republicana de Catalunya.


Què tenen d’especial els processos de Catalunya i Escòcia que va fer que t’hi interessessis?

Barcelona i Catalunya sempre m’han atret, des de la primera visita com a jove. Volia entendre aquesta situació de no sentir-se còmode “al propi país”, com ho vaig interpretar al principi. Amb Escòcia hi havia la mateixa atracció. A més, a qui no li agraden les gaites, el whisky i les faldes escoceses?

Quines similituds tenen?

Són dos moviments “nacionalistes” dominats per forces progressistes i socialdemòcrates. Això és molt important i positiu per Europa en aquest moment en què la dreta nacionalista amenaça. És vital que expliquem que representen una cosa molt distinta al Front Nationale, al Gert Wilders o al UKiP.

I quines diferències?

Jo diria que hi ha dues diferències grans: primer, que l’SNP és gairebé l’unic partit independentista, amb majoria absoluta, i a Catalunya no hi ha només Esquerra sinó també Convergència i la CUP, per tant està representat tot l’espectre polític.

I la segona diferència?

La (gran) falta d’una organització independentista com l’ANC a Escòcia. Hi ha intents, però res que realment uneixi totes les forces. Hi ha una societat civil catalana independentista forta i amb molt més capital que a Escòcia.

Que Escòcia i Catalunya estiguin alhora en aquest procés és coincidència?

Es parla de “zeitgeists”, esperits del temps. És veritat que hem vist un increment de l’autodeterminació a Europa, també a Còrsega. Es parla del retorn del nacionalisme, però com ja he dit, crec que Escòcia i Catalunya són molt diferents que els partits nacionalistes de la dreta. Potser amb la globalització el sentiment de pertinença (“belonging”) es torna cada vegada més important per a la gent.

Com definiries el moviment sobiranista català?

Això és exactament el que estic intentant estudiar i és un tema complicat. Diria que ara mateix és un moviment de canvi social progressista dins d’un marc català. Dins del moviment hi ha temes o aspiracions diversos: de “nacionalisme”, de democràcia local, de política social, de drets lingüístics o de redistribució de la riquesa. Molta gent vol fer un país nou i sobretot diferent -i em fa molta il·lusió veure com serà. Si tot plegat fos només per un canvi de bandera, quin sentit tindria? Tinc l’esperança que una Catalunya independent seria una força per fer política social i progressista a Europa.

Quina és la percepció que se’n té a Dinamarca?

Cada vegada hi ha més comprensió a Dinamarca que Catalunya és un país. Abans, si havia una notícia de Barcelona els diaris escrivien “a Barcelona, Espanya”. Ara la majoria han canviat i escriuen “a Barcelona, Catalunya”. Això és positiu, crec. Però també es manté  la percepció de Catalunya com una part rica d’Espanya que és insolidària, que no vol “compartir” amb la resta, sobretot amb Andalusia.

Quin rol juguen les llengües en els dos països?

Òbviament és molt més fàcil pels escocesos comunicar la seva política al món perquè són anglòfons. Diaris d’altres països poden llegir els seus programes, discursos o comunicats de premsa. L’anglès els dona una plataforma per parlar al món. A la vegada, amics de l’SNP em comenten que una llengua compartida potser crearia més cohesió en el moviment independentista. Hem de pensar que abans la meitat d’Escòcia parlava gaèlic; ara només l’1% de la població. La llengua no és un tema molt important a Escòcia. En canvi Catalunya ha pogut mantenir la seva llengua viva i amb bona salut, tot i la repressió franquista.

T’atreveixes a fer un pronòstic de com acabarà el procés a Catalunya i Escòcia?

Espero que acabi amb dos nous estats d’Europa. Crec que és molt probable -si es fa un referèndum a Catalunya- que guanyi el “sí”. El comportament del govern espanyol no ha sigut molt diplomàtic i això també ajuda l’independentisme. A Escòcia no crec que sigui difícil fer un segon referèndum, però el “sí” és més insegur. Tot i que el Brexit pot canviar moltes coses i ampliar el suport a favor de la independència.

Deixa un comentari