‘Ara me has puesto en un compromiso, eh?’

Si sou una mica futbolers, sabreu que la setmana passada el món del futbol va quedar unit a un parell d’anècdotes lingüístiques. La primera va succeir a Almeria, quan alguns periodistes es van queixar que l’entrenador de l’EibarGaizka Garitano– respongués en basc les preguntes que li feien en basc. El cas es va resoldre amb el tècnic del conjunt guipuscoà abandonant indignat la sala de premsa.

La segona va ocórrer tres dies després, quan l’exblaugrana Sergi Barjuan -entrenador de l’Almeria– va dir que el posaven en un compromís perquè li havien fet una pregunta en català a la sala de premsa del Bernabéu.

Tenia al cap el Sergi el que havia passat amb Garitano uns dies abans? Jo crec que sí: si us fixeu en el vídeo veureu una persona que deixa clar que “no quiero problemas”, que “me has puesto en un compromiso”, que explica atropelladament que primer respondrà en català i després en castellà acompanyat d’un somriure nerviós i que, finalment, a la segona pregunta en català, opta per respondre ja només en castellà. Tot plegat em fa pensar que el Sergi volia evitar qualsevol tipus de sanció per la seva tria lingüística.

No vull carregar els neulers contra el Sergi. Òbviament hauria preferit que hagués tingut un comportament diferent. És una llàstima que el català no es quedés amb la reacció del cap de premsa del seu club, lingüísticament molt més madura. O amb l’exemple de Guardiola, tant a la lliga espanyola com a l’alemanya. A més, un personatge amb tanta projecció pública com ell hauria de preparar-se per situacions com la que va viure (segur que no serà la darrera vegada que s’hi troba).

La pregunta que em faig, però, és per què va reaccionar així? El context en què es produeix la resposta del Sergi no sembla pas hostil. Per això sorprèn encara més la seva contesta. Per mi hi ha dues dimensions que cal tenir en compte: la política i la psicològica.

Quan el Sergi respon com respon està posant de manifest -ni que sigui inconscientment- que a l’Estat espanyol hi ha una llengua l’ús de la qual no comporta mai problemes -el castellà- i n’hi ha unes altres que sí, que són totes les territorials, tinguin o no l’estatus de cooficials. Dit d’una altra manera, l’ús del català pot ser motiu de sanció mentre que la base demogràfica i jurídica del castellà, així com l’actitud dels parlants dels territoris bilingües, fa que la sanció per l’ús d’aquesta llengua sigui molt més improbable.

La sanció no cal que sigui econòmica o legal. Pot ser-ho en forma de piulades poc afortunades o de fletxetes cap avall de diaris de tradició tan democràtica i tolerant com l’ABC, que tres dies enrere havia atacat l’entrenador de l’Eibar.garitano

L’Estat espanyol ha forjat una manera d’entendre el multilingüisme fronteres endins que es belluga des de l’agressivitat fins a la displicència, en el millor dels casos. Així, la sensació d’inseguretat linguistica és absolutament present en moltes persones quan empren una llengua diferent del castellà en contextos poc propicis o que puguin percebre com a tal (ja sigui una sala de premsa, ja sigui una comissaria de policia espanyola, ja sigui a l’hora de resoldre un tràmit per telèfon amb una empresa).

La imposició, diguem-ne, de la ideologia Inda (que tan bé recull el seu tuit), provoca un grau d’estrés en molts parlants que no saben be bé com resoldre’l quan es troben en aquestes situacions. Ferran Suay i Gemma Sanginés, en el seu imprescindible Sortir de l’armari lingüístic, recomanen un parell de solucions que aquí només exposo a mode de titular: la primera, deixar d’estar minorats i actuar com a parlants d’una llengua normal; la segona, modificar les nostres respostes quan parlem amb parlants de l’altra llengua. Perquè les nostres respostes són part del problema (tal com li va passar al Sergi).

inda

Això sí, qui ja estigui satisfet amb la condició de parlant de llengua minorada, no cal que faci res.

Mireu aquesta notícia de l’Ara per veure un recull de conflictes idiomàtics en sales de premsa.

Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.

2 Comments

  • Ferran 8 de maig de 2015 Reply

    Molt bona anàlisi breu de la situació. És bona idea no carregar els neulers sobre el Sergi Barjuan. Ara bé, no estaria pas malament que aquells que tenen una presència pública significativa estiguessen preparats per afrontar aquestes situacions sense menystenir el català i, així, confirmar els prejudicis supremacistes que les provoquen. Mostrar dignitat, com va fer en Garitano (fins i tot a expenses de les fletxetes cap avall de la premsa madrilenya) és sempre una bona opció per algú que necessita mostrar qualitats de lideratge.

    • Carles 10 de maig de 2015 Reply

      Gràcies pel teu comentari, Ferran.

Deixa un comentari