Ciutadans o quan bilingüisme vol dir realment castellà

Aquest article arriba tard i malament. Volia publicar un apunt per analitzar els programes dels partits en relació amb les propostes que fan de política lingüística. Si hagués tingut més temps, hauria examinat tots els partits -tal com vaig fer a les municipals del 2011- però com que no és així, he preferit concentrar-me en Ciutadans, partit que té moltes opcions de ser present per primera vegada al consistori barceloní i a més amb una certa representació, segons informen les enquestes.

Per fer una anàlisi de les propostes, primer he fet una cerca en el seu programa electoral a partir dels següents conceptes, tots relacionats amb la llengua (incloc la freqüència d’aparició; els derivats femenins i plurals també estan comptabilitzats):

lengua: 10
catalán: 5
castellano: 1
español: 5
idioma:2
lingüístico: 4
multi/plurilingüismo: 0
inglés: 2

El miratge

Què proposa fer Ciutadans en matèria lingüística si té responsabilitats de govern a l’Ajuntament?

  • Fomentaremos activamente entre las personas inmigradas el conocimiento de las dos lenguas oficiales: español y catalán.

La primera proposta no és cap novetat perquè fa anys que es fa, però atès el posicionament que té aquesta força política, penses que encara bo que ho posin. Això sí, fa tot l’efecte que encara no saben que a Catalunya, de llengües oficials n’hi ha tres: català, castellà i occità. Tenint en compte que Ciutadans invoca permanentment la llei per tot el relacionat amb la llengua, és sorprenent que aquest punt se’ls hagi passat per alt.

Una altra proposta amb la qual estic d’acord:

  • Aseguraremos un nivel de comprensión suficiente de las dos lenguas oficiales en Cataluña por parte de los conductores de taxis.

Després d’haver llegit aquestes dues propostes, per un moment he pensat que alguna cosa havia canviat en el seu ideari. Però no és així: el miratge dura poc. A partir d’aquí, totes les mesures que es proposen estan adreçades a laminar la presència del català. Per exemple, respecte dels informes d’arrelament diuen:

  • Se requerirá el conocimiento de cualquiera de los dos idiomas oficiales (catalán y español), a elección del interesado. Suprimiremos, por tanto, la exigencia exclusiva del conocimiento del catalán.

En primer lloc, l’administració encarregada d’emetre informes d’arrelament no és l’Ajuntament de Barcelona, sinó la Generalitat de Catalunya, per tant difícilment des del consistori C’s podrà derogar aquesta normativa. I en segon terme, l’exigència exclusiva de coneixement de català, simplement, no existeix. Perquè l’informe sigui positiu, cal que l’interessat demostri un coneixement bàsic del castellà i català. Si no és capaç de comunicar-se mínimament en català i castellà -encara que, ves per on, normalment la llengua que es desconeix és el català- llavors se li requereix un curs de 45 hores, l’assistència -insisteixo, assistència, no cal aprofitament- al qual ja permet emetre un informe favorable.

La proposta inadmissible

En tot programa electoral, sempre hi ha alguna proposta que no té ni cap ni peus. Aquesta, però, va més enllà i ultrapassa tots els límits de la mentida i la demagògia:

  • Barcelona tiene que tratar de recuperar en todos los ámbitos de la cultura y la comunicación a sus autores y profesionales tristemente exiliados por cuestiones ideológicas y/o lingüísticas, favoreciendo su retorno y su presencia en la vida cultural de la ciudad, en aras de la pluralidad, la convivencia y la entente entre todos los barceloneses.

Cal ser un profund ignorant o tenir molt mala fe per escriure unes línies com les que acabeu de llegir. Els únics exiliats per qüestions ideològiques i lingüístiques en aquest país van ser els milers de catalans que van haver de fugir després de la Guerra Civil: els hi anava la pell. Convé recordar-ho perquè es veu que n’hi ha que no se’n volen assabentar. Si Barcelona fos aquesta ciutat que volgués foragitar autors de llengua castellana, per què hauria d’estar interessada, per exemple, a ser la capital de l’edició en castellà? Ho sap C’s que al voltant d’un 40% de la facturació del sector a tot l’Estat es localitza molt majoritàriament a Barcelona? (podeu llegir notíes relacionades a l’ARA i l’ABC).

La proposta sobre ensenyament

  • Instaremos a las autoridades educativas para que en ningún caso se mezcle en aulas de acogida a los estudiantes hispanohablantes con aquellos que hablen idiomas extranjeros. Con ello, queremos suprimir una medida que es a todas luces discriminatoria y que conlleva, en numerosas ocasiones, el fracaso escolar de los alumnos hispanoamericanos, ya que estos ya conocen una de las lenguas oficiales en Cataluña.

És curiós que persones que es creuen preparades per legislar sobre les nostres vides no sàpiguen que les aules d’acollida estan en procés de regressió i en molts llocs ja no existeixen. I per què? D’una banda, perquè a les aules s’hi podia estar un màxim de dos anys, i de l’altra, perquè ja no arriben nens de fora. La combinació d’aquestes dues condicions fa inviable continuar amb les aules d’acollida. Els professionals que treballaven en aquestes aules ara donen suport lingüístic i social en el context de les aules comuns (podeu llegir la notícia a Vilaweb). La mesura, per tant, arriba tard perquè les aules tenen els dies comptats o ja no hi són.

Dos exemples més del bilingüisme de C’s

  • Defenderemos, además, que se ofrezcan traducciones por lo menos al español y al inglés de todas las páginas web, folletos e impresos editados por el Ayuntamiento.

Per qui encara tingui dubtes de quina manera Ciutadans entén el bilingüisme, alguns exemples il·lustratius: el seu web diferencia entre català i valencià (!). S’opti per una o altra opció, molts dels continguts de la pàgina continuen sent en castellà, especialment totes les notícies relacionades amb l’actualitat. D’altra banda, és paradoxal que un dels partits que ha alçat amb més vehemència la bandera del bilingüisme, no hagi tingut disponible el programa electoral en català fins molt pocs dies abans de les eleccions. Per aquest motiu, la taula del principi de l’article recull els termes en castellà: era l’única llengua en què es podia trobar el programa quan vaig redactar aquestes línies. I finalment, he comptabilitzat les (re)piulades de la candidata Carina Mejías des del 20 de maig fins al 22 al migdia. La tria de llengües de la candidata ha estat la següent: en anglès, 1; en bilingüe, 1; en català, 2; en castellà, 34. Quan Ciutadans, doncs, parla d’oferir traduccions, ja podem suposar en quin lloc relegaran el català.

  • En los ayuntamientos de las CC.AA. con varias lenguas oficiales, Ciudadanos-C’s exigirá, de acuerdo con la jurisprudencia del Tribunal Constitucional, que todas sean de utilización normal por la Administración sin que ninguna de ellas sea preferente y velará por que así se refleje en los reglamentos de usos lingüísticos de los ayuntamientos.

La mesura pren el mateix camí que ha iniciat el Partit Popular a la resta del domini lingüístic, és a dir, rebaixar el rang de la llengua de requisit a mèrit, de canviar-li el nom o de no facilitar-ne línies d’ensenyament a l’escola; treure’n el caràcter de preferent és condemnar la llengua a un paper secundari i, a poc a poc (o potser no tant), residual.

En resum, Ciutadans proposa en aquestes eleccions per a Barcelona més castellà, menys català i, més enllà de l’anglès, cap paper per a les llengües dels barcelonins que han vingut de diverses parts del món aquests darrers anys. L’únic capital lingüístic que cal protegir és la llengua castellana, i la resta importa molt poc. Per defensar la seva posició, algunes vegades usen arguments erronis mentre que d’altres intenten buscar conflicte on no n’hi ha. Veurem què ens aporten demà les urnes.

Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.

(Imatge de la portada: By Carlos Delgado – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=39463214)

2 Comments

Deixa un comentari