‘El castellà a Catalunya està saníssim’

L’entrevista

Em dic Cristina Illamola (Argentona, 1978). Sóc professora associada a la UB, correctora i assessora lingüística en castellà. He escrit la tesi sobre el contacte de llengües. El castellà a Catalunya no s’entén sense el català. Sempre he apostat per aquesta parella, però cal molta feina per trobar un equilibri, sobretot conscienciar del desequilibri.


Com veus la situació del castellà a Catalunya?

El castellà està saníssim. Deixa’m que m’expliqui sortint del meu paper de lingüista.

A veure…

T’ho explicaré com a mare: sense un esforç voluntari actiu, la nostra filla ha après castellà i s’expressa perfectament. Li parlem en català a casa, però entre nosaltres, la parella, parlem en castellà; amb els amics parla en català (algun en castellà), a l’escola també; l’àvia materna també… La TV li deixem triar canal segons l’hora i voluntàriament tria  Super3 o Disney (en castellà). Els avis paterns li parlen en castellà (viuen a Bilbao), però hi parla per telèfon. Llegir ho fa en català (el poc que llegeix), però, per exemple, jocs de cartes, els típics de les famílies, són majoritàriament en castellà.

Quina barreja!

El castellà té moltes fonts al seu favor: TV, música, cinema, jocs i molts parlants. Per tant, vulguis o no reps informació en aquesta llengua… És inevitable. Pel català has de fer tu l’esforç: has de buscar el cinema on fan la pel·lícula en català, has de recórrer mig món per trobar “aquell” mateix joc en català, si hi és… M’explico? El castellà és arreu; el català l’has d’anar a buscar.

Fins a quin punt el català modela el castellà que es parla aquí?

Cal tenir en compte dos factors.

El primer?

La intensitat de la convivència entre les dues llengües. El castellà de Manlleu o Guissona presentarà més marques del català que no pas el castellà de Sant Adrià.

I el segon?

El nivell de llengua: hi ha certs nivells que no són tan permeables, que difícilment s’hi poden detectar marques d’interferència d’una altra llengua. El lèxic és molt permeable, la fonètica també, però els nivells morfològic i pragmàtic es resisteixen més.

A Catalunya es parla un castellà a la catalana?

Més que “un” castellà a la catalana, jo diria que hi ha “múltiples castellans” a la catalana. A Catalunya no ha arribat una única varietat de castellà: hi ha el castellà d’Andalusia, el de Galícia, el d’Equador, el de l’Argentina… i cadascun d’aquests ja té les seves particularitats.  Amb el temps, el parlants, siguin d’on siguin, van incorporant trets propis de la cultura. Jo sempre penso en el personatge d’Eduardo Mendoza: Gurb.  

Pots posar algun exemple?

En l’àmbit escolar n’hi ha molts. Recordo la conversa d’un parell d’àvies amb accent andalús, sobre el concert de nadales:  

  • Oye, ¿vas a ir a las nadalas (villancico)? Mira que lo han montao mal este año.
  • Sí porque mi hija no va a poder ir. ¡Y qué remedio me queda…!
  • Y los numeritos de la panera (cesta de Navidad), ¿tienes?

També tot allò relacionat amb  reciclar: rebuig (resto), sobretot. I les formes de pronunciació, múltiples: rebujo, rebuix, rebuis… La deixalleria tampoc la tradueixen, l’adapten com poden.

Déu n’hi do…

Més? Els verbs caldre i plegar són molt productius. Aquest any a classe de normativa he notat una proliferació del verb “encerclar” (l’opció correcta d’un exercici, per exemple), inexistent en castellà.

Com qualificaries el nivell de castellà dels alumnes catalans?

Molt alt: entenen qualsevol registre, poden desenvolupar tasques de major o menor grau de dificultat -tant escrites com orals-, són capaços de llegir un llibre de literatura (no  30 paginetes com els que llegeixen d’anglès adaptats), etc..

I a les proves de selectivitat?

A les proves de selectivitat ho demostren: els nanos han hagut de llegir un parell de llibres obligatoris, han après sintaxi, gramàtica, tipologia textual… És cert que cometen errors i cada any aquestes proves són portada del diari, però… siguem francs: tan de bo puguéssim aconseguir un nivell de competència semblant en una altra llengua!

Doncs fa uns anys algunes proves del Ministeri (2003) no els deixaven en gaire bon lloc…

Gens, perquè el que es mesura són ítems que estan força lluny del que entenem per “competència lingüística”. Què vol dir ser competent? Fer 0 faltes d’ortografia? Potser no tens cap falta, però el teu text no comunica. Jo em preocuparia molt més per qüestions de comprensió lectora, capacitat crítica, argumentativa… Això sí que és preocupant i ho veig molt a la universitat: els alumnes no saben argumentar, no saben defensar o criticar una idea.

Avaluar sempre és difícil.

Avaluar la competència oral és difícil de mesurar perquè qui ho fa és un professor que difícilment pot ser objectiu al 100%. Però, sincerament, deixant de banda tecnicismes… si un d’aquests nens es perd per Toledo, segur que és capaç de demanar ajuda en castellà.

En aquesta darrera dècada el nivell de castellà ha pujat?

Si mirem les proves de competències bàsiques (amb totes les crítiques que aquestes puguin tenir), l’any 2009 , el nivell de llengua castellana era, de mitjana, 74,7 punts (català 76,8) i l’any 2015-16, era de 74,1 punts (74,5 pel català).

L’escola catalana és un model d’èxit en la bilingüització o no es podria entendre el nivell dels alumnes sense la presència del castellà en la nostra societat?

El model escolar català neix en resposta a una situació sociolingüística concreta del país i ha complert amb el seu objectiu. Després s’ha vist que aprendre una llengua no vol dir fer-la servir…, però ja s’han endegat polítiques lingüístiques per afrontar-ho o esmenar-ho. Ara, amb una nova situació (conseqüència de les noves migracions, lingüísticament diferents de les primeres) es qüestiona aquest model, però penso que el que realment funciona és que té el català com a pal de paller, allò comú, que ens uneix i que vertebra la nostra societat.

(La imatge de les cartes està extreta de https://biblioabrazo.wordpress.com)

One Comments

  • Pep 15 de març de 2017 Reply

    Corregiu: *complir amb>complir, *diferent a>diferent de

Deixa un comentari