Sandra Rius

‘El català és una de les llengües més actives a Internet’

L’entrevista

Em dic Sandra Rius (Barcelona, 1974). Soc enginyera tècnica de telecomunicacions. Ja fa anys que treballo per compte propi en el camp del disseny multimèdia i la comunicació a Internet. Soc molt curiosa i tastaolletes. També soc professora associada al Grau de Comunicació Audiovisual de la UB i dels Graus Multimèdia i de Disseny i Creació Digital de la UOC.


Expliques que la història de les pàgines web té bàsicament tres fases.

En un inici, Internet només permetia una interacció mínima de l’usuari, que podia “navegar” d’un lloc web a l’altre per mitjà dels hyperlinks. Però els avenços tecnològics han fet que els internautes, de mica en mica, prenguem protagonisme i que acabem essent un actor important a la Xarxa: no tan sols hi obtenim informació, sinó que també en generem (fem comentaris, escrivim blogs, difonem allò que ens emociona, interessa o desagrada…). Actualment, d’aquesta informació, Internet n’aprèn i ho aplica a les nostres cerques, ens filtra allò que s’adequa més amb els nostres gustos o preferències. És el que anomenem “web semàntica”.

I en quina fase ens trobem ara?

Una fase d’humanització que, gràcies a avenços tecnològics, farà que ens relacionem amb Internet de manera més “natural”.

Com es relaciona el multilingüisme amb cada una d’aquestes fases?

Hi ha dos moments claus que potencien el multilingüisme a Internet: la democratització de la xarxa, és a dir, el fet que sigui accessible a gran part del planeta i, en segon lloc, el fet que els usuaris la utilitzem per comunicar-nos-hi, mitjançant les xarxes socials, per exemple.

Una part de l’èxit de Facebook és que de seguida va oferir els seus continguts en la llengua de l’usuari?

No hem d’oblidar que Facebook és una xarxa social. Els nostres primers amics virtuals són persones que coneixem a la realitat i amb les quals ja hem establert un vincle amb una llengua. D’altra banda, els continguts que consumim de Facebook són bàsicament els continguts que hi generem. Aquests continguts eren bàsicament actualitzacions d’estat com ara “Sopant amb bona companyia” o “Estic avorrit” i s’expressaven en la llengua que un pensa. Si no hi havia restriccions en la llengua d’actualització dels continguts, el proper pas era sol·licitar a Facebook tenir la interfície en la llengua de cadascú. Facebook va ser intel·ligent, els va escoltar i va posar a la disposició dels usuaris una eina de traducció social. Actualment, l’aplicació ofereix fins i tot traducció simultània dels comentaris fets en altres llengües.

A pesar del multilingüisme de la xarxa, la meva impressió és que l’anglès és el rei absolut d’Internet.  

Hauríem de distingir entre la llengua de les pàgines web i la interacció dels usuaris amb la xarxa. En el primer cas, l’anglès acostuma a ser una llengua present gairebé a totes les pàgines web, ja sigui com a llengua principal o com a traducció imprescindible. Per tant, és normal que s’endugui el primer lloc en el rànquing.

I en el cas dels usuaris?

És més difícil de mesurar. Si mirem xifres absolutes les llengües amb més nombre de parlants són les que més presència hi tenen: l’anglès, el xinès, seguides de l’espanyol i l’àrab. Però el que resulta molt interessant és conèixer quin ús fan els usuaris de la seva pròpia llengua a Internet. Per exemple, recentment, Google s’ha fet ressò que a l’Índia, l’ús de les llengües locals per part dels usuaris hindis ja supera el de l’anglès. Curiós o natural?

El català té bona salut a Internet?

Personalment crec que sí. El català és una de les llengües més actives a Internet. Si comparem el nombre de catalanoparlants amb el nombre d’usuaris que interaccionen en català a la Xarxa (índex de penetració a Internet), ens trobem entre les 10 primeres llengües. Estem per davant del francès, l’alemany i el castellà. Sembla mentida, oi?

Si Internet facilita tant la presència de llengües, quina lògica té  que empreses com TripAdvisor no admetin comentaris en català?

No ho entenc, la veritat. El cas de TripAdvisor és flagrant perquè, ja no és un tema de tenir o no la interfície en català, sinó que bloqueja tots els comentaris si no són en una de les llengües que tenen predefinides. Fa poc em vaig veure obligada a escriure-hi una ressenya en anglès d’un local de Barcelona, on la gent que hi freqüenta és del barri; ni tan sols van acceptar que afegís, a sota, la traducció al català… quin sentit té? El més trist és que es fan els abanderats dels viatgers, però amb aquesta política no convenceran pas els que apreciem la diversitat cultural del món.

L’exemple oposat seria Google?

Ui! Google té molta informació! Abans us parlava de com Internet s’humanitza i ens facilita les cerques segons les nostres preferències, els interessos… i, es clar, la llengua. El futur d’Internet va encaminat a assimilar-se el més possible al llenguatge natural i és lògic que la llengua també sigui una variable a tenir en compte. Després podríem parlar com genera negoci amb les nostres dades, però… això seria un altre tema… o potser no!

Per a les empreses instal·lades a Catalunya, en què els beneficia tenir el web també en versió catalana?

Les empreses ara ja no poden estar desconnectades del món virtual. Ja sigui com a aparador dels seus productes i serveis, o bé perquè hi tenen tot o part del seu negoci, saben que han d’estar presents a Internet. Però fer-se un lloc a la Xarxa és complicat i cal diferenciar-se, i també mostrar-se proper al visitant i possible comprador. És el que sempre ha passat offline.

Res nou…

Si tu entres en una botiga i t’atenen en la teva llengua et sents més ben acollit i normalment amb més predisposició a tornar-hi, te n’endus una bona imatge. A Internet és el mateix. Quan volem vendre un producte, a Internet hem de crear comunitat, expectativa, feedbacks… Per això cal conèixer bé el nostre públic, parlar-li en la seva llengua. En el cas de la realitat catalana, el més normal és utilitzar, també, el català.

 

One Comments

  • Maureen Vilar 31 de juliol de 2017 Reply

    Hi ha grups catalans que fan un gran esforç per obtenir i mantenir aquest alt nivell de penetració del català a Internet. Penso sobretot als escriptors i editors de la Viquipèdia en català. Aquestes persones fins i tot organitzen reunions per avançar la feina. Es per aixó que aquests articles són tant nombrosos i d’una qualitat admirable.

    En canvi, hauríem de bombardejar TripAdvisor amb queixes, o boicotejar les seves pàgines web. Més val queixar-nos cada vegada per qué sàpiguen les raons.

Deixa un comentari