El xovinisme o la força d’un article

Fa uns dies es va celebrar la 16a conferència de la Francofonia a Madagascar. François Hollande hi va pronunciar un discurs i el compte oficial de Twitter de la presidència de la República francesa se’n feia ressò amb aquesta piulada: “Le Français est la langue de la raison, de la liberté, de l’émancipation”.

El xovinisme té l'origen a França

En  francès, com en català, l’article determinat serveix per distingir el substantiu que l’acompanya, per atorgar-li un tret diferencial respecte de la resta. És així, doncs, com el francès, en paraules d’Hollande, és la llengua de la raó, de la llibertat i de l’emancipació, en contraposició a totes les altres llengües del món, que tenen altres característiques, però no aquestes atès que són exclusives, pel que sembla, del francès.

Possiblement el president Hollande no pretenia que les seves paraules s’interpretessin de la manera que ho estic fent jo. Però un líder mundial ha de ser curós amb el que diu i com ho diu, i no li hauria costat res pronunciar la mateixa frase eliminant tots els articles (“el francès és llengua de raó, de llibertat i d’emancipació”) i evitant presentar el seu idioma amb uns atributs que té, efectivament, però com qualsevol altra llengua (o és que en coneixeu cap que no serveixi per vehicular la raó o per expressar la voluntat de llibertat?).

La inclusió de l’article la respon a un fenomen que ve de lluny i que té l’epicentre precisament a França. Esteu familiaritzats amb el terme xovinisme? El nom prové de la comèdia La cocarde tricolore (1831), dels germans Cogniard, en què s’explica la història de Nicolas Chauvin, un soldat a les ordres de Napoleó que encarna la quinta essència del patriotisme. Doncs bé, en sociolingüística també hi ha un terme per definir el que va fer Hollande, i és el de xovinisme lingüístic, que consisteix a considerar la pròpia nació, cultura i llengua superiors a qualssevol altra. El més paradoxal del cas, però, és que el xovinisme és una actitud que busca convèncer la població a partir del sentiment, a cops exacerbat, en lloc de promoure precisament la raó i la racionalitat.

Altres exemples de xovinisme lingüístic

És sorprenent, doncs, que en ple segle XXI el màxim mandatari d’un país punter encara pugui fer afirmacions d’aquest tipus sense enrojolar-se. Amb tot, no us penseu pas que els exemples de xovinisme lingüístic els trobem només en els nostres veïns del nord. N’hi ha pertot, també respecte del català, encara que alguns ja es perden en la foscor dels temps:

“Es la llengua cathalana no sols propria y verdadera llengua, sino sensilla, clara, pura, enérgica, concisa, numerosa, fluida y natural (…) no hi ha llengua que ab mes breus paraules diga mes alts y millors conceptes” (Josep Pau Ballot, 1815).

“Pues digo que el bascuenze según esta regla es la mejor y más perfecta que las demás, a lo menos que el latín, romance, francés, italiano” (Manuel Larramendi, 1729).

“La llengua russa és superior a totes les altres llengües d’Europa tant per l’abast i l’extensió de les zones on es parla com per la seva riquesa i abundància” (Mikhaïl Lomonóssov, segle XVIII).

Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.

(Apunt publicat originalment a lliureimillor.cat; autor de la imatge de portada: Ygreck)

Deixa un comentari