Els orígens del llenguatge no sexista

Betty Friedan, 1921-2006

Betty Friedan, 1921-2006

Ciutadans i ciutadanes. Nens i nenes. Tots i totes. L’ús de les formes dobles i altres fórmules per no invisibilitzar la dona ha irromput amb força i són freqüents les polèmiques sobre si el masculí plural representa o no els dos gèneres. Val a dir que aquest debat no s’ha estès a totes les llengües romàniques, sinó que sembla que ha pres cos només en el català, castellà i gallec, segons explica Carme Junyent en aquesta entrevista a Vilaweb.

Avui, però, no vull parlar de qüestions estrictament lingüístiques sinó de com es va gestar aquesta transformació en l’ús del llenguatge.

 

 ‘La mística de la feminitat’

«Ah, que tot això no va aparèixer espontàniament?» –potser us pregunteu. La resposta és que no, que estem davant d’esforços conscients d’un col·lectiu per transformar la societat a través de modificar estructures lingüístiques. Cooper (1997)[1] posa com a punt de partida el llibre La mística de la feminitat (1963), de Betty Friedan, en què es denuncia la desigualtat que pateix la dona enfront de l’home en diversos camps.

L’assaig va influir profundament el moviment feminista. Així, en la convulsa societat nord-americana dels anys 60, mentre activistes afroamericans lluitaven per desterrar termes com negro i adoptar-ne de nous com black o afro-american, les feministes van començar a emprendre accions per eradicar usos sexistes i androcèntrics de la llengua.

Cooper esmenta que en el llibre de Friedan hi abunden els genèrics androcèntrics (per exemple, empra el terme home per referir-se als dos sexes), de manera que la modificació del llenguatge seria una batalla lliurada posteriorment per dones inspirades en l’obra de Friedan. De fet, no és fins al 1973 que apareix el primer article acadèmic –Language and woman’s place (Lakoff)– que estudia la relació d’homes i dones respecte dels usos lingüístics.

La planificació del llenguatge no sexista

Les línies d’actuació de les feministes per reduir l’ús sexista de la llengua es van concentrar en unes poques accions:

  • Interrompre oradors cada cop que usaven fórmules no adequades i suggerir termes alternatius.
  • Escriure manuals d’estil per deixar constància de solucions gramaticals que englobessin els dos gèneres.
  • Pressionar els col·legis professionals perquè adoptessin aquestes formes en les seves publicacions.

L’impacte d’aquestes mesures de pressió van ser evidents: pels resultats obtinguts en els usos escrits i orals en llengua anglesa, perquè avui dia el debat és ben vigent i perquè el moviment s’ha estès a altres llengües més enllà de l’anglès.

Molt bona part del debat té a veure amb la resolució gramatical d’alguna de les fórmules proposades. En anglès aquest debat és molt menys intens perquè la proposta de canvis és reduït: substitució de pronoms com he per he/she o they i de termes com man per mankind. En català o castellà, però, la concordança obligada de gènere d’adjectius amb substantius ho complica tot més.

Al final d’aquest article trobareu uns quants enllaços per aprofundir en aquest aspecte.

En xinès també hi ha usos sexistes

Cada llengua (i societat) té el seu ritme a l’hora d’avançar en un tracte més igualitari entre homes i dones. Llengües com el mandarí tampoc no en queden exemptes i diversos col·lectius feministes lluiten per eradicar segons quins significats clarament masclistes.

llg sexista xines1Aquest és un exemple que m’ha passat la companya de feina que treballa amb la comunitat xinesa. En mandarí el verb casar-se es representa d’aquestes dues maneres, segons si el subjecte és l’home o la dona. En en primer cas –el superior– el subjecte és l’home i la traducció aproximada seria «et prenc», és a dir, l’home pren la dona per convertir-la en la seva muller. En canvi, quan el subjecte és la dona, el significat del verb canvia radicalment i passa a designar el fet que és ella la que tindrà cura de la llar.

I per acabar, uns quants enllaços

Si voleu aprofundir una mica en la qüestió estrictament lingüística, us deixo uns quants enllaços.

Els que us poso ara defensen que el genèric masculí (tècnicament, el genèric no marcat) permet incloure els dos gèneres:

Femení per referir-se a homes i dones? (Neus Nogué)

Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí femení (Carme Junyent)

Sexismo lingüístico y visibilidad de la mujer (Ignacio del Bosque)

Llengua, gènere i sexe (Gabriel Bibiloni)

I aquests d’aquí defensen les formes dobles o d’altres que, en tot cas, no passen pel genèric no marcat:

Catalons i catalines abans que catalans (Montse Barderi)

Tots som totes (David Pujol)

La sociedad cambia, la Academia, no (Mercedes Bengoechea)

Aspectos ideológicos, gramaticales y léxicos del sexismo lingüístico (M. del Carmen Cabeza i Susana Rodríguez)

Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.


[1] Cooper, Robert L. 1997. La planificación lingüística y el cambio social. Cambridge: Cambridge University Press.

6 Comments

  • Xavier Lasauca i Cisa 23 de gener de 2015 Reply

    Excel·lent article, Carles! El comparteixo. Salut!

    • carles 23 de gener de 2015 Reply

      Moltes gràcies, Xavier.

  • Cristina 23 de gener de 2015 Reply

    Interessantíssim resum. En anglès he vist també s/he.
    Gràcies.

    • carles 23 de gener de 2015 Reply

      Gràcies per l’apunt, Cristina. No sé si a tu també, però a mi el “s/he” em fa mal només veure’l, tal com em passa amb el “benvolgut/-uda” i d’altres.

  • Xavier Brotons 26 de febrer de 2015 Reply

    Molt interessant, Carles! El comparteixo al meu mur de Fb.

    Una qüestió interessant és que en llatí HOMO, -INIS (de la forma del masculí sg. del qual es deriva el català ‘home’) volia dir ‘ésser humà’ (per al concepte específic de ‘home mascle’, el llatí disposava de VIR, -I). Per tant, etimològicament ‘home’ inclou tant els homes com les dones.

    D’altra banda, pel que sé, aquest debat també és vigent en alemany.

    • carles 26 de febrer de 2015 Reply

      Hola, Xavier. Moltes gràcies pel comentari i l’apunt etimològic: en prenc nota.

Deixa un comentari