‘La percepció que els joves parlen més castellà no es veu en dades’

L’entrevista

Em dic Vanessa Bretxa (Arenys de Munt, 1980). Vaig estudiar sociologia i em vaig doctorar amb la tesi El salt a secundària. M’imagino una societat on es pugui viure plenament en català.


Et preocupa el poc ús de català entre els joves?

Els joves parlen en proporció el mateix (una mica més) català que la població adulta. En percentatges d’ús.

No és la sensació general…

Cert, hi ha la percepció que els joves parlen més castellà però les dades no indiquen això.

Els alumnes que parlen català a primària, a secundària es passen al castellà amb els seus companys.

No, l’estudi que hem fet a Mataró analitzant 1.000 alumnes indica que només un 13% dels alumnes quan passen a secundària parlen més castellà amb els seus amics i companys. La gran majoria no canvia els seus usos lingüístics interpersonals.

I  què passa amb aquest 13%? El català perd atractiu entre els adolescents?

Això passa perquè canvien el seu entorn sociolingüístic i s’adapten a la nova realitat. Aquest 13% són alumnes que van a estudiar a instituts on la llengua predominant és el castellà. Hi ha menys instituts de secundària i s’ubiquen a barris on demogràficament el castellà és predominant.  

Hi ha canvis en la llengua que parlen als pares?

No, la llengua que es parla a casa, tant amb els pares com amb els germans no canvia en el canvi de cicle educatiu. Sí que hem detectat que els al·loglots utilitzen el català i/o castellà (depèn de la llengua de l’entorn) per parlar amb els seus germans, però no com a conseqüència del canvi de cicle educatiu sinó que ja han començat a primària.

El bilingüisme dels alumnes és l’avantsala a abandonar el català amb la família.

En el cas de Catalunya no s’ha demostrat aquesta afirmació. No hi ha trencament lingüístic intergeneracional en el cas de les famílies catalanoparlants.

El català és per estudiar i el castellà per lligar.

El català i el castellà són les llengües de l’institut, el castellà és la llengua del consum cultural.

El català és la llengua vehicular d’ensenyament. M’equivoco?

El català és la llengua vehicular d’ensenyament majoritària, no l’única. L’ús del castellà a l’aula (sobretot a secundària) no és anecdòtic.

O sigui, que ens estalviaríem moltes polèmiques si es reconegués obertament que el castellà també és llengua vehicular malgrat el que digui la llei…

Sí, seria interessant acceptar que el model de conjunció no és sols un model bilingüitzador, sinó que també és, almenys parcialment, un model bilingüe, en la mesura que utilitza més d’una llengua com a vehicle d’ensenyament. Acceptat aquest fet. Caldria saber com s’organitzen aquests usos bilingües per part del professorat, si són preferències personals o deriven d’un projecte explícit.  

La llengua dels docents influeix en la tria lingüística de l’alumne?

Sí, i a la inversa també.

De quina manera? Pensava que era més influent la llengua dels amics.

Els resultats de la meva tesi indiquen que hi ha més canvis en la llengua de la relació entre alumne<>professor a secundària que no pas entre els amics!

A la tesi expliques que el consum cultural també canvia de primària a secundària.

Sí, bàsicament desapareix el consum cultural en català. El Club Super3 perd el seu atractiu i no hi ha oferta per adolescents atractiva en català. Ara bé, al final de secundària i a batxillerat es recupera una mica.

Per algun motiu especial?

Encara no hi hem aprofundit prou, però la hipòtesi és que ja consumeixen productes culturals d’adults i en aquest cas ja hi ha més oferta atractiva en català

Té futur el català?

Sí, però calen canvis en l’estructura demogràfica i política del país.

Vols dir que hem de tenir més fills o limitar l’entrada d’estrangers?

Crec que hem de canviar el model productiu i reproductiu del país. D’entrada s’han d’elaborar polítiques socials que donin més suport a les famílies per tal l’augmentar la natalitat, segons el Centre d’Estudis Demogràfics a Catalunya 1 de cada 4 dones no tindrà fills en contra de les seves expectatives i desitjos. I al mateix temps, cal canviar el model productiu per tal de no dependre tant de les fortes i periòdiques onades migratòries que desestabilitzen l’estructura social i lingüística del país.

Deixa un comentari