La independència parla (bàsicament) en català

L’enquesta del CEO que es va publicar la setmana passada pronostica una victòria del “sí” en el referèndum de l’1 d’octubre amb el 62% dels vots enfront el 38% de vots negatius. Més enllà del titular, les enquestes permeten fer anàlisis més detallades que ajuden a conèixer i interpretar millor la realitat. I això és el que pretenc fer en aquest apunt: saber com es comporten els electors en funció de la variable “llengua”.

Una prèvia important: la mostra de l’enquesta del CEO s’ajusta a les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2013). Aquesta mostra, doncs, no presenta els biaixos sociolingüístics que tenia l’enquesta del CEO fa un parell d’anys, tal com Albert Fabà i Joaquim Torres comentaven en aquest article.

El referèndum: l’enquesta del CEO

L’enquesta del CEO fa tres preguntes relacionades amb la llengua:

  • la llengua primera (aquella que l’enquestat va parlar primer a casa, quan era petit);
  • la llengua d’identificació (la que l’enquestat considera que és la seva);
  • i la llengua d’ús habitual (per a més informació, llegiu també aquest apunt).

El suport a l’opció secessionista és massiu en qualsevol d’aquests tres casos: entre la gent que és de llengua primera catalana, entre la gent que s’identifica amb el català o entre la gent que l’utilitza habitualment. Dit d’una altra manera, el votant de dimensió “catalanoparlant” està molt mobilitzat i l’1 d’octubre optarà pel “sí”. Els abstencionistes en aquest sector són el 8% i un percentatge similar declara que encara no sap què farà.

El patró canvia entre les persones de llengua primera castellana, o les que s’identifiquen amb el castellà, o les que l’usen habitualment. En aquests casos el “no” és l’opció guanyadora, però a diferència del grup “catalanoparlant” -concentrat al voltant del “sí”-, el grup “castellanoparlant” queda dispersat en diverses opcions, com ara el vot nul, el vot en blanc i, sobretot, l’abstenció (que se situa al voltant del 25%). Encara cal afegir-hi un 14% d’enquestats que no han decidit què faran.

Els dos grups presenten poques fuites cap a opcions dissidents. Així, els votants del “no” del grup “catalanoparlant” no depassa en cap cas el 9%; els votants del “sí” del grup “castellanoparlant” no depassen el 19% en el millor dels casos.  

Finalment, el grup “bilingüe” -quantitativament poc important a la mostra- s’inclina pel “sí”, a poca distància del “no”. Aproximadament un 15% de persones pertanyents a aquest grup no sap què farà i un 20% ha decidit que no participarà en el referèndum.

En resum…

La pertinença a un dels dos grups lingüístics majoritaris del país explica bé el comportament electoral de la gent. En el cas concret de l’1 d’octubre, la dimensió “llengua catalana” implica persona mobilitzada que votarà molt majoritàriament “sí”. La dimensió “llengua castellana” -majoritària en el país, no ho oblidem- s’inclina pel “no”, però també en un percentatge molt important per l’abstenció. La mobilització absoluta d’uns i la divisió en l’estratègia dels altres explica els resultats de l’enquesta, i potser també del referèndum si no es produeixen canvis en les setmanes que venen.

Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.

(Imatge de portada extreta del Huffington Post UK)

3 Comments

  • Albert Fabà 25 de juliol de 2017 Reply

    Molt bé, Carles. Veig que fem escola…

  • Maureen Vilar 30 de juliol de 2017 Reply

    Una anàlisi interessant – gràcies.

  • MIQUEL STRUBELL 31 de juliol de 2017 Reply

    Cal tenir present, però, que la mostra CEO és de la població amb dret a votar, és a dir, amb ciutadania espanyola.
    L’EULP 2013 no exclou els ciutadans estrangers, la qual cosa fa que la mostra del CEO, naturalment, tingui més catalanoparlants.

Deixa un comentari