La llibertat de la tria de llengua

Fa uns dies vaig llegir una piulada d’un amic que se sorprenia que un mosso d’esquadra declarés en castellà en un judici; de fet, n’exigia l’ús del català precisament per la seva condició de funcionari depenent de la Generalitat.

L’organització de les comunicacions humanes cada vegada és més complexa i els rols que hem de desenvolupar en la nostra quotidianitat no sempre responen a nosaltres mateixos com a individus, sinó que també parlem “en representació de”. Per exemple, quan l’indiscutible millor jugador del món —i possiblement de la història—, Leo Messi, s’adreça als mitjans de comunicació, ¿ho fa com a individu o com a treballador que representa una entitat esportiva? Des del meu punt de vista, tant el mosso d’esquadra com el Messi jugador parlen en nom d’una institució. Si s’accepta aquesta premissa, llavors és lícit plantejar-se quina ha de ser la seva tria lingüística.

En aquest context és útil introduir el concepte de comunicacions individualitzades i de comunicacions institucionalitzades. Les primeres remeten a l’ús d’una llengua (o llengües) atenent a la llibertat de tria de l’individu, mentre que en les segones aquesta llibertat queda restringida perquè la persona actua lingüísticament d’acord amb unes directrius marcades per una institució o empresa. Posem un cas que molts de vosaltres haureu viscut en primera persona: de tant en tant, em truca a casa una entitat financera per oferir-me alguna oferta irrebutjable. La salutació de l’operadora és en castellà (això es coneix com a llengua d’identificació) mentre que la meva resposta és en català. Acte seguit, l’operadora canvia al català (llenguad’adequació). Potser aquesta operadora no hauria fet aquesta tria cap al català si estigués en una comunicació individualitzada, és a dir si parlés en nom d’ella mateixa, però en canvi sí que ho fa en una comunicació institucionalitzada, possiblement perquè l’empresa per a la qual treballa li exigeix l’ús del català com a mínim en la llengua d’adequació.

En l’àmbit, doncs, de les comunicacions institucionalitzades, tant el Leo Messi jugador com el mosso d’esquadra, haurien d’adreçar-se en català als periodistes i jutge respectivament. Si no ho fan es pot deure bé al fet que no tenen competència lingüística en aquest idioma (això en el cas de l’agent no és possible), bé al fet que no hi ha cap directriu explícita en aquest sentit. En qualsevol cas, tant el Barça com la Generalitat haurien d’actuar, oimés quan ambdues institucions tenen el català com a llengua oficial.

Deixa un comentari