Mireia Galindo

‘L’escola fomenta l’esperit crític, just el contrari del que significa adoctrinar’

L’entrevista

Em dic Mireia Galindo Solé (Santa Coloma de Queralt, 1976). Sóc professora de català a l’INS Joan Mercader d’Igualada. Vaig estudiar Filologia Catalana i em vaig doctorar amb la tesi Les llengües a l’hora del pati. He publicat el llibre Les llengües en joc, el joc entre llengües (Lleida: Pagès).


Tens la sensació, com a docent, que adoctrineu els alumnes?

Els professionals de l’ensenyament eduquem en valors de civisme, pau i pluralitat d’idees. L’escola fomenta l’esperit crític, just el contrari del que significa adoctrinar. I sempre partint del respecte per la diversitat cultural, ideològica i lingüística. Si no es fes així, es posaria en perill la convivència en els centres educatius. Pensa que són un microcosmos de la societat, hi conviuen moltes maneres de pensar i entendre el món, i l’important és el respecte mutu.

Ets professora d’un institut a Igualada. Quina és la llengua en què parlen els alumnes?

Parlen en català i castellà, majoritàriament. Ara bé, la proporció d’ús d’una i altra llengua varia segons l’interlocutor i els àmbits d’ús.

Amb el professor de català acostumen a parlar-hi en català, tot i que a vegades després de força insistència i d’escoltar unes quantes vegades es que no me sale… Amb el professor de castellà passa el mateix, però a la inversa. Quan els alumnes a qui no els surt parlar en català s’adrecen a la resta de professors, generalment usen el castellà. Hi ha algun professor tossut, que demana el canvi de llengua, però són pocs…

Al pati, el percentatge d’ús del castellà augmenta considerablement.

El català s’ha convertit en “una cosa” només dels professors de català?

No, ni de bon tros. Esperem que els alumnes desenvolupin unes bones competències lingüístiques en català, però això no és únicament una tasca del professorat de català. Tot, música, matemàtiques, tecnologia… es conforma a través del llenguatge. T’imagines que a classe de socials no s’aclareixin certs conceptes ni es donin les eines per ajudar a interpretar textos de certa complexitat? Es pot ensenyar ciències sense tenir en compte el paper que juga la llengua en l’articulació del pensament científic?

No.

Tot professor ho és també de llengua. Qui pensi que aquesta tasca recau exclusivament en els professors de català no toca de peus a terra… Cada vegada hi ha més centres que inicien projectes de lectura. Un company, mestre de primària, m’explicava que, a la seva escola, el pla lector s’havia impulsat perquè els nens no entenen els problemes de matemàtiques. Si no hi ha una bona comprensió lectora, totes les àrees se’n ressenten.

Es treballa l’oralitat o l’escriptura continua sent la reina?

En la vida quotidiana parlem molt més que no pas escrivim, i això els professors ho tenim ben present. Cada vegada es fan més presentacions orals i es fomenta la participació a través de la parla.

Hi ha, però, dos obstacles que frenen el treball de l’oralitat. Un és heretat. Als alumnes els sembla que si un dia no utilitzen paper i bolígraf han perdut el temps. Diuen: avui no hem fet res. Us equivoqueu, hem treballat moltíssim. Per molt que els ho justifiquis, no s’ho acaben de creure. L’altre obstacle és eminentment pràctic. Ja et pots imaginar com n’és de difícil, en aules amb tants alumnes, atendre totes les necessitats que genera una classe de treball oral. I, encara, hi ha moments en què ens plantegem si els que dissenyen els currículums s’acaben de creure la importància de l’oralitat: a les competències bàsiques de 4t d’ESO no s’hi avalua, a les PAU tampoc…

Hi ha molta preocupació per l’ús. Hem d’estar amoïnats per l’ús del català entre els joves?

La proporció de joves que parlen en català és la mateixa que la d’adults (fins i tot una mica més). Almenys això és el que assenyalen les dades. Si hem d’estar amoïnats, estiguem-ho per l’ús del català en general. El que sí que preocupa és que l’ús del català baixa al llarg de la secundària.

També hi ha molta preocupació per la qualitat de la llengua. Creus que hi ha una involució en aquest sentit?

Avui, el nombre de parlants potencials de català és molt elevat. N’hi ha que diuen que l’empobriment lingüístic és el peatge que s’ha hagut de pagar perquè cada vegada més persones se sumessin a l’ús oral actiu del català.

I en l’escriptura?

Mai no s’havia escrit tant com ara! Tots, joves i adults, emprem les xarxes socials i la missatgeria instantània a diari, i hi participem primant el contingut i la immediatesa, més que no pas la correcció lingüística. Però, alerta! una coma no posada o posada on no toca pot provocar molts malentesos.

La nostra carta de presentació en el món no virtual és la manera com ens expressem, per escrit i també oralment, i l’ortografia és una part fonamental de la imatge que volem projectar. Es pot fer pedagogia en aquest sentit, però mai no serà legítima si l’exemple que donem els adults no va pel mateix camí. Cal aplicar aquella sentència que diu si no pots lluitar contra l’enemic, alia-t’hi: les noves tecnologies no són només un problema, també poden ser la solució (hi ha correctors ortogràfics, diccionaris en línia…).

L’escola podria fer més coses per potenciar l’ús del català o no hauria de ser la seva missió?

Saps què potenciaria l’ús del català entre els joves? Que Leo Messi parlés en català, que amb els videojocs s’hi pogués jugar en català, que els youtubers reconeguts emetessin en català… Fomentar l’ús del català implica que els nostres adolescents el percebin com una llengua útil, amb la qual es poden fer coses interessants i importants. L’escola hi pot contribuir, per descomptat, però no es pot oblidar que és una tasca conjunta de tots els agents de la societat.

La cultura en català troba espais entre els joves?

Quan arriben a l’institut molts encara miren el Súper3 i llegeixen el Cavall Fort. Ben aviat, però, aquests productes deixen d’interessar-los, i l’oferta que troben en català és poca. Els videojocs, els canals de youtube… són en castellà. De música n’escolten en català (Txarango, Els Catarres…), però molta més en castellà (Maluma, Bad Buny, Pablo Alboran…), i també en anglès (Bruno Mars, Ed Sheeran…). A la televisió no es perden La que se avecina, tot i que també hi ha fans incondicionals de Zona zàping. Els pocs que diuen que llegeixen diaris són nois que es fixen en l’Sport (en castellà). La ràdio sí, es consumeix bastant més en català (Flaixbac i RAC 105).

 

Deixa un comentari