Luis Enrique, entrenador del Barça

Luis Enrique i el català

Aquestes darreres setmanes el pobre Luis Enrique ha rebut garrotades per partida doble. La primera, per l’eliminació del Barça davant la Juve; la segona, per respondre en italià les preguntes dels periodistes transalpins. Bé, les bufetades no eren exactament per això, sinó per haver-nos fet recordar que el català és una llengua de segona divisió. El Luis Enrique ha estat vinculat al Barça 14 temporades: 8 com a jugador i 6 com a entrenador, i només 1 com a entrenador de la Roma. Uns pocs mesos a Itàlia han estat suficients perquè l’asturià respongui en italià; 14 anys a Barcelona no són suficients per fer-ho en català. La comparació és feridora.

Els condicionants sociolingüístics d’Itàlia i de Catalunya són diferents, és clar, però des del punt de vista d’un individu no hauria d’haver-hi tanta diferència. Vull dir que per a un espanyol, suposa el mateix esforç aprendre l’italià o el català, llengües àmpliament usades en els seus respectius territoris. A més són idiomes força comprensibles respecte del castellà i per tant l’exigència de parlar italià no seria tan forta per fer-se entendre. I fins i tot en el cas que algú al·legués la condició de bilingües dels catalans com a excusa, viure 14 anys a Catalunya i no parlar el català el deixaria sense gaires arguments.

Això només passa aquí?

No ens pensem ara que equips de països on les seves llengües senyoregen pertot, els professionals de la primera plantilla l’aprenen. Arda Turan, per exemple, ha jugat anys a Madrid abans d’arribar al Barça i el seu castellà és molt feble. Al Bayern de Munic, el seu president, Uli Hoeness, ha amenaçat a multar els jugadors que no parlin alemany. Per això proposa que estudiïn l’idioma dues hores al dia. En canvi, he sentit que el Luis Enrique parla força bé el català… en la intimitat. No entenc aquesta mania de voler amagar la llengua i no tenir cap pudor a fer-ho públicament amb les altres, encara que se’n tingui un domini limitat.

El comportament de Luis Enrique no és insòlit, tot al contrari, és molt estès a la nostra societat. Per mi la diferència recau en la dimensió de la institució en què treballa. El Barça és la primera entitat esportiva del país i el comportament lingüístic dels seus membres hauria d’estar d’acord amb aquesta distinció. No cal demanar a jugadors amb un previsible recorregut breu al Barça que parlin català; fer-ho al Messi, a l’Iniesta -per què carai ha deixat de parlar en català?- o al Luis Enrique, sí. I si ells no tenen la sensibilitat lingüística que poden exhibir quan van a altres països, el Barça els ho hauria de recordar.

El Luis Enrique, com qualsevol empleat del Barça, quan parla amb periodistes no ho fa a títol personal, sinó en nom d’una entitat que té el català com a llengua oficial. Després de 14 anys crec que se li podria demanar. Tret, és clar, que la llengua hagi deixat de ser un element important per al club que es diu que millor representa Catalunya al món.

Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.

(Apunt publicat originalment a lliureimillor.cat; imatge de portada extreta de El País)

 

3 Comments

  • daniel.rius,dr@gmail.com 25 d'abril de 2017 Reply

    Ja sé que no és excusa, però Iniesta ha estat insultat a les xarxes socials per utilitzar el català en alguna celebració del Barça. El cas d’Arda em sembla especialment greu. M’agrada que Jordi Alba i Sergio Busquets (que són castellano parlants) facin l’esforç de respondre en català quan se’ls pregunta en castellà.
    Raúl Gonzalez va passar dos anys a Alemanya, i tots dos, penjat del coll de Metzelder (companys al Madrid) pe què no va aprendre una paraula d’alemany.

    • Carles 25 d'abril de 2017 Reply

      Gràcies per la teva aportació, Dani!

  • Teresa Gras 16 de maig de 2017 Reply

    M’agrada molt el comentari. El Luis Enrique si sap parlar italià i només va estar un any, segur que sap parlar el català. Per mi és indignant tot el que porta anys a Catalunya i encara no ens parlen en català als catalans.

Deixa un comentari