Entrevista a Makiko Fukuda (Japó) especialista en ideologies lingüístiques.

‘És frustrant cada cop que parlo en català i em responen en castellà’

L’entrevista

Em dic Makiko Fukuda (Tòquio, 1975). Soc llicenciada en Estudis d’Informació Ambiental i màster en Política i Mitjans de Comunicació i doctora en Filologia Catalana. Des del 2003 faig classes de llengua i (socio)lingüística japoneses a la Facultat de Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona.


Vas néixer al Japó, allà aprens castellà i acabes sent doctora en Filologia Catalana a Barcelona. Això és molt estrany.

Potser sí… Vaig estudiar a una escola religiosa d’origen català al Japó. Hi vaig estudiar castellà des de tercer de primària i quan tenia 15 anys em vaig començar a escriure amb una noia catalana. Així va començar tot.

Què et va atreure de la llengua catalana per fer aquest viatge?

El català em va fer adonar que en un estat no es parla necessàriament només una llengua.

Què et van dir els teus pares quan els vas dir que marxaves a Barcelona a estudiar català?

Els va fer molta il·lusió, perquè així el meu somni es convertiria en realitat. Els meus pares sempre han respectat el que m’apassiona i m’han animat a seguir el meu somni. A més a més, són uns enamorats de Barcelona.

Què és el que et va sorprendre més quan vas arribar?

Que tothom parlava alhora, que els alumnes tutejaven els professors de la universitat, que ningú arribava a l’hora que havia quedat… I quant a la llengua, que la gent no parlés el català com jo l’havia escoltat en una cinta que es deia “Introducció a la llengua catalana”…

Un cop aquí estudies les actituds lingüístiques dels japonesos.

Sí, mitjançant les meves pròpies experiències amb l’aprenentatge i l’ús del català; em va interessar molt aquest tema.

S’assemblen les actituds lingüístiques dels japonesos i dels catalans?

Envers al català?

Envers les llengües en general. Per exemple, creus que els catalans pel fet de ser bilingües són més favorables al multilingüisme que els japonesos, que provenen d’un país monolingüe?

Crec que la manera de percebre el multilingüisme és diferent: actualment els japonesos el perceben amb enveja, però abans ser poliglot es percebia “incompatible” perquè ser poliglot es considerava que trencava l’homogeneïtat de la societat japonesa.   

Els japonesos residents a Catalunya aprenen el català?

Això depèn de diversos factors, però hi ha tendència a no aprendre’l, sobretot els qui hi viuen temporalment. Alguns dels qui hi estan instal·lats l’aprenen però no el fan servir, mentre que els altres l’aprenen i el fan servir també.

I quina opinió en tenen del català i del castellà?

El castellà és més familiar per als japonesos i pensen que té molta utilitat. En canvi, perceben el català com una llengua irrellevant per a ells en dos sentits: perquè el veuen com una mena de dialecte i perquè el veuen quelcom “intocable”. 

Intocable?

Veuen el català com alguna cosa fora del seu abast. Millor que no el toqui ni s’hi intervingui perquè és de propietat exclusiva dels catalans.

Tu normalment t’expresses en català. En quin idioma et respon la gent?

En molts casos en castellà. Sembla que no esperin que jo els parli en català i molt sovint em diuen “¿Cómo?” quan m’adreço en català.

I això com et fa sentir?

Frustració. Ràbia. Hi ha gent que en saber que parlo català, canvia al català però després m’acaba parlant en castellà. Cada cop que passa això penso: mentre els autòctons vegin estrany l’ús del català amb els estrangers, la llengua no estarà normalitzada.  

2 Comments

  • Maureen Vilar 20 de maig de 2017 Reply

    Estic totalment d’acord que mentre els mateixos Catalans trobin estrany l’ús del català amb els estrangers, la llengua no estarà normalitzada. Malauradament la constitució espanyola exigeix un ús subordinat de totes les llengües que no siguin el castellà. Però no hi ha cap necessitat de subordinar el català al castellà en les situacions socials. Ni el les condicions polítiques actuals.

    • Carles 20 de maig de 2017 Reply

      Totalment d’acord amb el teu comentari, Maureen.

Deixa un comentari