Per què vull la independència?

La darrera sentència del TSJC, que avala el canvi de llengua a l’aula només que un nen ho demani, és el que m’ha fet decidir escriure aquest article. Des de la serenor, la reflexió, fins i tot des de la fredor, vull dir que n’estic fart, tip.

Fa uns dies, Miquel Puig, publicava al diari Ara un article en què argumentava per què els models econòmics català i espanyol eren incompatibles. No és l’únic cas: l’organització lingüística de l’Estat, interpretada des d’una concepció jacobina, és incompatible amb qualsevol altra llengua que no sigui la castellana. Aquesta fragilitat a què es veu sotmesa la meva llengua (i per extensió la meva cultura i el model educatiu del meu país), és el motiu fonamental pel qual vull la independència.

La situació injusta a què la Justícia i govern espanyols sotmeten el català, produeix un enorme desassossec en molts catalans. I malgrat els esforços titànics de diaris i tertulians unionistes que aquests dies redoblen presència i discursos en l’espai mediàtic català, cap pacte fiscal més o menys arreglat assuaujarà aquest neguit.

Espanya és i continuarà sent d’arrel castellana. Punt i final. Tots els tímids avenços assolits pel català –per cert, sempre impulsats des d’aquí, mai des de formacions polítiques espanyoles–, han estat recorreguts, impugnats, desatesos. Al Principat, qüestionen el model de conjunció escolar a pesar que els nostres alumnes acaben amb un nivell de bilingüisme envejat a tot Europa; al País Valencià, els successius governs fan l’impossible per desprestigiar la llengua històrica i desatenen les sol·licituds de desenes de milers de famílies per escolaritzar els seus fills en valencià; a les Illes, Bauzá liquida tota l’arquitectura institucional construïda al voltant de la llengua i ara també la immersió; a la Franja, s’inventen una nova modalitat lingüística anomenada aragonès oriental; a Madrid, el català continua vetat al Congrés dels Diputats i a la Unió Europea no és llengua oficial perquè a cap govern espanyol li ha interessat que ho sigui.

No cal que continuï amb la llista de greuges perquè no acabaria. Només he d’afegir que totes aquestes accions reben el suport implícit o explícit de bona part de l’opinió pública o publicada espanyola, que s’apunten a un model de política lingüística que consagra el castellà com la llengua, l’única digna de ser coneguda, reconeguda i prestigiada. Qualsevol altra llengua de l’Estat que li faci mínimament ombra mereix ser castigada per haver fet aquesta ofensa.

No hi ha res a pelar. Espanya ha forjat un model lingüístic i cultural per guanyar l’altri, no per conviure-hi en igualtat de condicions. En aquestes condicions, som milers i milers els catalans que mai ens sentirem còmodes en aquest Estat. O dit en altres paraules: no és l’economia, estúpids!

3 Comments

  • xinorri 21 d'abril de 2013 Reply

    Bé, Carles, bé. Per mi també és essencial el tema cultural, però guanyarem gràcies a la suma d’imposicions fora mida i per molta gent que també empeny cap a la llibertat l’economia és bàsica.Per això jo acabaria l’article amb un mot més: No és només l’economia, estúpids!

    • carles 21 d'abril de 2013 Reply

      Hi estic d’acord, Xinorri. No és que pensi que l’economia no és important, ho és i molt. I és una de les variables clau sobre la que s’està fonamentant el discurs sobiranista ara mateix. Però el que he escrit és un text molt subjectiu, on intento explicar el meu posicionament. I aquest no canviarà pel fet que l’Estat deixi de discriminar-nos econòmicament, perquè -una vegada més- en el meu cas, hi ha coses més importants que els euros, i és el progrés i benestar de la meva comunitat cultural. Entenc que això no està passant: en el millor dels casos, l’Estat considera la llengua catalana una nosa que cal suportar; en el pitjor, hi lluita activament en contra. El català i l’espanyol són models lingüístics irreconciliables, i en aquest context més ens val, als catalans, construir un Estat propi.

  • Albert Fabà 21 d'abril de 2013 Reply

    Un matís: no és NOMÉS l’economia

Deixa un comentari