Intolerància 0 – Català 2

L’apunt sociolingüístic de la gran victòria del Barça al Bernabéu en l’anada de les semifinals de la Champions es va produir quan el Madrid es va negar inicialment a emetre en català la salutació i les instruccions que es difonen per megafonia en tots els partits organitzats per la UEFA en què el Barça hi pren part.

La història és una mica rocambolesca. En un primer moment el Madrid es nega a utilitzar el català emparant-se en el fet que la Delegació del Govern a Madrid ho desaconsella adduint motius de seguretat, ja que això, sembla, podria generar (més) tensió a l’estadi. Posteriorment, el Barça al·lega que el català és la llengua oficial del club i que la UEFA obliga a tots els equips que en la megafonia de l’estadi s’empri l’idioma dels equips locals i visitants. Finalment, representants del Madrid, Barça i UEFA pacten que s’utilitzi el català en el missatge de benvinguda i de comiat, tot i que quan acaba el partit no es deixa entrar la locutora catalana a la cabina per adreçar-se als aficionats del Barça (això deu ser un nou exemple del señorío del Madrid, que es veu que és un tret que els defineix des de temps immemorials… sobretot quan guanyaven). Dit tot això, sembla que la primera i única raó que impulsa el Madrid a no permetre l’ús del català a les seves instal·lacions és, ras i curt, perquè no els dóna la gana, tal com explica el portaveu del Barça, Toni Freixa, en aquesta notícia.

Tot plegat em porta a formular tres preguntes, absolutament innocents: 1) algú s’atreveix a preveure què passaria si el Barça es negués a emprar el castellà en el partit de tornada?; 2) seria imaginable que el Madrid tingués una actitud semblant amb cap altre equip i llengua del món?; i 3) si els motius de seguretat de la Delegació del Govern són verídics, significa que seguidors merengues poden provocar desordres públics pel simple fet de sentir unes paraules en català?

En fi, ja veieu que aquesta eliminatòria és d’alt voltatge, dins i fora del camp. Per cert, si voleu l’apunt històric, el català s’utilitza de manera oficial per primera vegada en un partit organitzat per la UEFA l’agost de 2009. Va ser amb motiu de la Supercopa d’Europa, que el Barça acabaria guanyant al Shaktar Donetsk. El mèrit cal donar-li a Joan Laporta, el qual va fer la sol·licitud que la UEFA va acceptar.

PD. Potser llegiu aquest article (molt) temps després que s’hagi jugat aquesta eliminatòria. Si no recordeu el resultat final, us en faig memòria: el Barça va eliminar el Madrid per un global de 3 a 1.

Deixa un comentari