Tries lingüístiques: res no és per sempre

Una persona que de jove sempre parla en castellà, vol dir que d’adult mai no utilitza el català? Les nostres tries lingüístiques són immutables o evolucionen amb el temps? Segurament ja coneixeu la resposta: poden evolucionar amb el temps. Sóc escèptic, doncs, amb afirmacions contundents sobre l’ús de les llengües en segons quins sectors de la població (així, a l’engròs), com les que va fer Enric Larreula en una entrevista a El Temps: “A les grans àrees metropolitanes, (la llengua catalana) ja no és usada per les generacions joves.” La meva experiència, tant personal com acadèmica, em mena a conclusions diferents.

El cas d’una escola de Barcelona

En la meva recerca de tesi, vaig estudiar en quina llengua es parlaven els nens d’una classe de P3 d’una escola situada a cavall d’Horta i del Carmel. Malgrat que a l’aula hi havia dos nens més de llengua primera (L1) castellana que de llengua primera (L1) catalana, l’ús global del català superava de molt el de castellà. Això passava perquè tots els infants de L1 catalana usaven el català amb tots els seus companys i alguns nens de L1 castellana, també.

Concloïa la tesi preguntant-me què passaria més endavant, quan els nens tinguessin més coneixements de la seva segona llengua (L2) i haguessin adquirit més competència sociolingüística, aquella que fa que molta gent de L1 catalana acabi parlant en castellà a les persones dels altres grups lingüístics (vegeu aquest altre apunt: “Com que no ets dels meus, et parlo en castellà“).

Això és el que vaig investigar 8 anys després, conjuntament amb David Ginebra. Vam estudiar el comportament lingüístic dels mateixos nens, quan ja tenien 11 anys. El resultat? Vegeu la infografia i l’explicació següents.

2004

Com s’intueix a partir del gràfic, la major part de les tries han romàs immutables entre els dos punts temporals observats, el 2004 i el 2012. Els nens de L1 catalana continuen parlant-se entre ells en català, talment com ho fan els nens de L1 castellana en castellà (en una demostració més que l’escola no modifica els usos lingüístics dels alumnes).

Això no obstant, el castellà ha guanyat bastanta més presència. Per què? Perquè el 2012, quan els alumnes de L1 catalana parlen amb els seus companys de L1 castellana, la meitat de les converses no segueixen la pauta del 2004, i en conseqüència el català ha estat substituït per usos bilingües o directament pel castellà. En el cas dels alumnes de L1 castellana, el grup principal de converses que s’han modificat han substituït el català pel castellà, mentre que el segon grup és el format pels usos bilingües en substitució del castellà.

L’altra meitat de converses, però, estan consolidades des del 2004, i aquí el català té una presència més notable que no pas el castellà (l’article en què es basa aquest apunt és “Tries lingüístiques: vuit anys després“).
Ayto_SCG

El cas d’uns joves de Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma és la primera ciutat catalana on es va implantar la immersió. Potser per això en l’imaginari col·lectiu és un dels llocs de referència per saber com evoluciona el català.

En el marc d’un estudi, fa uns anys vaig entrevistar un grup de joves colomencs per conèixer l’ús que feien del català i del castellà. El patró més general era el d’una persona de llengua primera castellana que ni a l’escola ni, sobretot, a l’institut, havia usat el català per a res. Passats 2, 3, 4 anys des de l’institut, el patró majoritari d’aquests joves és que havien activat l’ús del català com no ho havien fet mai. Per què? En tots els casos hi havia hagut una renovació de les seves xarxes socials per l’accés a nous àmbits, especialment a l’universitari i en menor mesura al laboral.

Recordo que un comentari general de molts d’ells era que vivien com una oportunitat l’accés a la universitat per activar una llengua de la qual en tenien coneixements però que no l’usaven. Per contra, els joves que continuaven movent-se en àmbits més locals es mantenien subjectes a les seves tries linguistiques prèvies, dominades per l’ús absolut del castellà.

Conclusió

Com podeu veure, l’observació i estudi de les tries lingüístiques és tot excepte simple: cal tenir en compte moltes variables, així com les circumstàncies que envolten l’individu perquè condicionen les seves tries lingüístiques.  

Cal compaginar dades estadístiques amb dades etnogràfiques per tenir una visió completa de l’evolució de les tries. I cal defugir de lectures simplistes i generalistes que col·loquen tot un sector de la societat dins un mateix patró de comportament. Si fem això no entendrem què passa al nostre voltant ni serem capaços de descobrir mecanismes que permetin augmentar l’ús de la llengua.

Si us ha agradat l’article, us animo que el compartiu i que deixeu els vostres comentaris en el blog. I si no us ha convençut, també m’agradaria molt saber el perquè.

6 Comments

  • F. Xavier Vila 9 de maig de 2016 Reply

    Molt interessant! Una de les coses que cada vegada queda més clara és que estem en una societat en moviment però on els canvis no van en la mateixa direcció, de manera que és molt difícil entendre el que passa a partir d’intuïcions i impressions personals. Necessitem molts més estudis empírics com aquests.
    Si us interessa el tema, en podreu saber més coses llegint aquest volum (perdona per la publicitat, Carles he he he…): http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=novetats_editorials&subModuleName=&idCatalogacio=17208

    • Carles 12 de maig de 2016 Reply

      Gràcies pel comentari, Xavi. I pots fer tota la publicitat que vulguis 🙂

  • Jordi Rovira Sánchez 9 de maig de 2016 Reply

    Bon article, Carles. Totalment d’acord amb la conclusió. I millor veure el got mig ple. L’exemple dels nois colomencs que acaben parlant català és tan real com minoritari. Accés laboral i universitari: em penso que no és la realitat de la majoria de joves metropolitans.Però ja ho tenim: feina per a tothom i universitat gratuïta! Així sí que potser salvaríem el català.

    • Carles 12 de maig de 2016 Reply

      Hola, Jordi. No sé si l’accés laboral és minoritari, però tens raó que entre els joves colomencs la universitat és una sortida poc utilitzada. He mirat l’anuari estadístic de la ciutat i entre la franja de 25-34 anys els que tenen diplomatura o un títol superior són el 13%.

  • Alà BAYLAC FERRER 12 de maig de 2016 Reply

    Alà BAYLAC FERRER, 12-5-2016

    Força interessants en efecte els comentaris. L’anàlisi de les situacions sociolingüístiques és sempre més complexa del que hom pot pensar inicialment. I d’acord que cal « defugir lectures simplistes » per entendre què passa realment en unes societats nostres complexes, plurals –els mateixos individus són plurals- i movedisses. A Catalunya Nord, constatem empíricament i amb dades de la darrera enquesta EUL-CN 2016 (en curs d’estudi), que la transmissió familiar pràcticament no existeix però que continua generant-se catalanosabents (escola, contacte social, autodidactes…) i que l’aprenentatge del català apareix més tard en la vida de les persones. Ara bé, l’ús i la identificació és un altre tema. El context socio-institucional especialment hostil de l’Estat francès, impedeix gairebé del tot l’expressió de catalanoparlants (potencials). Però aquests sí que fan servir el català quan creuen la frontera cap al sud. I els alumnes de les escoles catalanes o de classes bilingües tampoc fan servir automàticament el català (entre catalanòfons, és clar). Encara hi ha molt per estudiar i intercanviar per entendre completament els mecanismes que fan canviar els usos lingüístics. Catalunya Nord és susceptible crec d’aportar elements interessants en la mesura que se situa a un nivell força més avançat del procés de substitució lingüística i es pot veure com un laboratori del que pot afectar el català a altres territoris dels Països Catalans.

    • Carles 12 de maig de 2016 Reply

      Una aportació molt interessant, Alà. Vaig visitar fa anys una escola bressola per observar els usos lingüístics dels alumnes així com les interaccions tutoritzades i crec que és un lloc del que se’n pot aprendre molt.

      Realment la situació de la llengua a la Catalunya Nord és crítica; tant de bo encara siguem a temps de fer-hi alguna cosa.

Deixa un comentari